Joaquim Fort : alcalde republicà de Tarragona / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
165 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.

Joaquim Fort i Gibert (Tarragona, 1906 - Santiago de Xile, 1987) destaca en la seva joventut com a esportista d'elit, esdevenint en diverses ocasions -amb el Club Nàutic de Tarragona- campió de Catalunya i d'Espanya de rem. Periodista vocacional, treballa en la premsa tarragonina i com a corresponsal de El Diluvio de Barcelona. Des del 1932 milita a Esquerra Republicana i el 1934 és elegit primer tinent d'alcalde de la ciutat de Tarragona. Els Fets d'Octubre d'aquell any el porten a patir un breu captiveri al vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port. El febrer de 1936, la victòria del Front d'Esquerres el retorna a l'Ajuntament, i quatre mesos després és elegit nou alcalde de la ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil lidera la resposta política al cop d'estat a la ciutat de Tarragona i, a partir del gener de 1937, com a comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, fa front a les dificultats materials de la rereguarda, abans d'incorporar-se a l'Exèrcit Popular de la República i ser ferit en combat. La derrota el porta a l'exili, primer a França i posteriorment a Panamà, Argentina, Perú i Xile, on finalment s'estableix, formant una família i sense oblidar mai el compromís amb el catalanisme republicà. (Editorial).

Vivir de la tierra. Organización, conflicto y cambio en la Catalunya agraria : la Unió de Pagesos, 1973-1979 / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 40 (2020) , p. 85-112
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La Unió de Pagesos (UP) es va constituir a la fi del franquisme com una més de les experiències sindicals unitàries del període. Malgrat ser una organització apartidista, el seu dilatat procés de construcció va estar travessat per les dinàmiques centrífugues que van afectar el conjunt de forces antifranquistes durant la transició a la democràcia. Arribats a 1979, UP era una dels pocs sindicats unitaris supervivents. En aquest article explorem els orígens, construcció i consolidació del sindicat pagès en un context de canvi polític del qual va ser un agent imprescindible en el camp català.

Harry Walker, lluita obrera, combat veïnal / Néstor Bogajo, Cristian Ferrer González, Joan Gimeno Igual
Bogajo, Néstor


En: MUHBA Butlletí : butlletí informatiu del Museu d'Història de Barcelona. Barcelona, núm. 35 (desembre 2019), p. 10 : il. (El programa del museu) 

Una Història de dones en lluita : la conflictivitat laboral en empreses tèxtils multinacionals : 1961-1980 / Ángeles de la Fuente Benito ; [pròleg: Miren Etxezarreta]
Fuente Benito, Ángeles de la


Tarragona : Publicacions URV : Arola, 2019
116 p. : il. ; 22 cm (Atenea, 18) 
Conté estudis introductoris de Cristian Ferrer González i Federico Bardají Ruiz.
ISBN 9788484248187
ISBN 9788412129526

"La lluita que va tenir com a protagonistes les treballadores de Valmeline és un esplèndid episodi positiu de la memòria històrica. Un procés que a l'inici de la transició va demostrar la convicció i la força que podia assolir el moviment obrer com a impulsor de la dinàmica ciutadana. Que també indica el camí a seguir, si bé s'han de tenir en compte els canvis produïts en el clima laboral o la situació social. I que revela l'existència d'unes dones, normals i corrents, que van percebre la necessitat de lluitar pels seus drets i s'hi van implicar amb reflexió i persistència." (Del pròleg de Miren Etxezarreta).

Las Batas rojas de Valmeline (Tarragona, 1974). Trabajadoras, huelguistas y referentes del movimiento obrero / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Historia del Presente. [Segovia], núm. 30 (2017) , p. 125-142 (Miscelánea) 
Exemplar dedicat a: "Franquismo y represión económica". Editor: Julio Prada Rodríguez.

El Pulso de 1976. Las movilizaciones de Tarragona en el contexto español / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 287-114 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

Després de la mort de Franco el novembre de 1975 la part més mobilitzada de l'oposició maldà per trencar amb el seu règim polític, que buscava perpetuar-se més enllà de la vida del dictador. La conflictivitat sociopolítica, que s'havia erigit en el model predilecte d'oposició al franquisme, va adquirir una gran intensitat en les principals regions urbanes i industrials del país. Al llarg de tota la dictadura, la de Tarragona va ser una província secundària en termes de mobilització social. Això no obstant, les oportunitats polítiques generades per un context de gran conflictivitat van establir les condicions per a que l'antifranquisme tarragoní intentés escometre una vaga general d'àmbit local. Una pretensió que no va reeixir tal com l'havien esperat, però que va suposar el pic de protestes laborals de tot el franquisme a la ciutat i les conseqüències polítiques de la qual van resultar evidents quan tres regidors municipals van dimitir i el Governador Civil va ser cessat del càrrec. La duresa del conflicte només va ser superada per una intensa i inèdita violència policial, la qual va condicionar nítidament l'abast del pols polític contra el franquisme de 1976.

Espais d'oposició al franquisme més enllà de la gran Barcelona. Una anàlisi regional a través del Partit Socialista Unificat de Catalunya (Tarragona, 1956-1977) [Fitxer informàtic] / Cristian Ferrer González ; [dirigida per: Pere Ysàs]
Ferrer González, Cristian


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Ysàs, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (542 p.)
ISBN 9788449081958

En aquest treball s'hi estudia el desenvolupament de moviments d'oposició a la dictadura franquista enllà el cinturó industrial de Barcelona entre els anys 1956 i 1977. Es fa analitzant-ne el cas particular de Tarragona i els seus entorns més immediats a través del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'organització que va vertebrar l'antifranquisme en el seu conjunt. S'hi analitzen les actituds socials de la població en general, però particularment de la classe treballadora, en tant que els obrers foren els més refractaris a l'assentament de la dictadura des del seu inici. Igualment, d'aquesta classe social sorgirien la majoria de militants antifranquistes, les seves organitzacions estarien a l'avantguarda de l'oposició i, no endebades, el règim els consideraria potencialment desafectes durant tota la dictadura. Els processos de politització i mobilització social de la classe obrera, des de baix i des de les perifèries, són analitzats en aquesta recerca per tal de complexitzar els paradigmes interpretatius sobre el canvi polític després de la mort de Franco. Si bé aquests han assenyalat la importància de l'antifranquisme en la crisi de la dictadura, la majoria de recerques encara aïllen la seva influència en els seus principals bastions. És a dir, per al cas català, les ciutats industrials del que aquí s'anomena la Gran Barcelona. Aquest treball no intenta negar la centralitat d'aquells espais en el canvi polític, sinó certificar que la seva influència va anar molt més enllà d'ells mateixos i que va arribar a indrets com Tarragona. Per tal d'explicar com les oportunitats polítiques generades a les àrees més mobilitzades eren utilitzades per l'antifranquisme tarragoní, s'han analitzat abastament les xarxes a través de les què els recursos simbòlics i organitzatius es transmetien des dels focus iniciadors de la protesta. Malgrat que la influència metropolitana és innegable, aquest treball no la considera l'últim factor del desenvolupament de l'oposició més enllà de la Gran Barcelona. En efecte, s'apunta que els moviments d'oposició es van desenvolupar segons les pròpies condicions existents a Tarragona, la qual cosa en determinaria la seva morfologia, composició social i model de protesta. De fet, aquelles condicions van sofrir una transformació radical durant els anys que comprèn aquest estudi degut a l'intens procés d'industrialització que es va viure a Tarragona. La destrucció de la pagesia per l'assentament de noves factories a les seves terres, la proliferació de nous suburbis on les condicions mínimes per viure-hi no estaven garantides i la inèdita arribada de mà d'obra immigrant des del món rural a una ciutat sense experiències en el treball industrial són només alguns dels reptes que els tarragonins, nous i vells, van haver de fer front durant aquells anys.

Popular empowerment, peasant struggles and political change : Southern Catalonia under late Francoism (1968-1976) / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Workers of the World : International Journal on Strikes and Social Conflicts. Vol. 1, núm. 5 (July 2014), p. 39-57
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

Sota els peus del franquisme : conflictivitat social i oposició política a Tarragona : 1956-1977 / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


Tarragona : Arola, 2018
404 p. : il. ; 24 cm (Els Llibres del consell) 
Premi Tarragonès d'Investigació Lucius Licinius Sura 2016.
ISBN 9788494862960

"Lluny del que pugui semblar amb una ullada superficial, aquest no és només un estudi sobre el Partit Socialista Unificat de Catalunya a Tarragona. En aquesta monografia, s'hi articulen els camps del moviment obrer, de l'antifranquisme i dels canvis socials i polítics durant els anys daurats i també de crisi de la dictadura del general Franco. Es tracta d'una perspectiva holística que assumeix l'antifranquisme com un tot indeslligable de la societat en què neix i sobre la qual la seva actuació cobra sentit. La pretensió ha estat, doncs, la de prioritzar l'òptica social sobre el sorgiment, el creixement, l'expansió i les fites aconseguides per un ampli moviment antifranquista que tenia en el PSUC un dels seus partits de referència cardinals; una anàlisi social que indaga per què molta gent comuna va decidir jugar-se-la i començar a militar en el partit dels comunistes, o en els espais d'acció que aquest impulsava, per enfrontar-se a un règim ferotge contra tota dissidència; un retrat col·lectiu, una mena de prosopografia militant, en un espai i un temps determinats enquadrats en el seu context històric general per fer comprensible la lluita per les llibertats democràtiques des de Tarragona.".

La Fase expansiva del antifranquismo, 1962-1976. Presencia, espacios y redes del PSUC en comarcas / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 3 (1r. semestre 2017), p. 13-38 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "Las luchas por las libertades y la reconquista de la democracia en España". Notes. Resums en castellà i anglès.

Des de mitjan anys seixanta, el PSUC es va veure en condicions d'impulsar i liderar un ampli moviment per acabar amb la dictadura, no només a l'àrea industrial de la Gran Barcelona, sinó també més enllà. La seva voluntat per galvanitzar les mobilitzacions de protesta en els àmbits comarcals -que gràcies a l'actuació dels moviments socials, en gran manera impulsats per comunistes, trobaven cada vegada més espais per expressar la seva desafecció- li va portar a realitzar un esforç considerable per estendre la seva influència molt més allà d'on ja era hegemònic. Actuacions cap a la pagesia, obrers de petites indústries o de la construcció, que havien estat mera retòrica fins llavors, van començar a centrar els debats i les actuacions del PSUC en comarques.

Josep Pardell : l'home del mostrari tèxtil i l'antifranquisme a comarques / Cristina Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 445 (abril 2018), p. 46-53 : il. (Focus) 

Els moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida / [resenya de:] Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Historia agraria. Murcia, 73 (Diciembre 2017), p. 235-239 (Crítica de libros) 
Ressenya de:
. Els moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida / Enric Vicedo i Jordi Soldevila ; [pròleg de Manuel Lladonosa]. Lleida : Pagès : Institut d'Estudis Ilerdencs, Vicedo i Rius, Enric; [et al.]

Bastint l'antifranquisme de masses. La JCC més enllà de la Gran Barcelona, 1962-1976 / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Franquisme i Transició : Revista d'Història i de Cultura. [Lleida], núm. 4 (2016) , p. 153-199 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La irrupció d'una mobilització obrera i estudiantil de nou tipus en els anys cinquanta va imposar un canvi en l'estratègia de lluita dels comunistes envers el franquisme. El treball entre les masses va anar guanyant complexitat i, juntament amb l'obrer, el front estudiantil va cobrar protagonisme. Al llarg dels anys seixanta, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) van realitzar un esforç organitzatiu -i no solament propagandístic- per tal d'ampliar llur influència cap aquests i altres sectors: als previs, s'hi sumaren el de comarques, el camperol o el de dones. Entre aquests, un dels que centraria els seus esforços va ser el treball entre el jovent a través de sengles organitzacions juvenils: la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) i, en terra catalana, la Joventut Comunista de Catalunya (JCC). Aquest article ressegueix el desenvolupament del moviment juvenil que els comunistes van impulsar i liderar a Tarragona des de l'inici de la dècada dels anys seixanta fins a la seva sortida a la superfície, el 1976.

Ulldecona i el canvi polític. Dictadura, contrahegemonia i democràcia (1964-1983) / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Raïls : revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Ulldecona, núm. 30 (2014) , p. 7-53 : il.
Fonts i bibliografia.

Lluitadors quotidians : l'antifranquisme, el canvi polític i la construcció de la democràcia al Montsià : 1972-1979 / Cristian Ferrer González ; pròleg de Pere Ysàs
Ferrer González, Cristian


Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, cop. 2014
213 p. ; 21 cm (Josep Lladonosa, 16) 
Premi Josep Lladonosa 24a convocatòria (2013). Bibliografia.
ISBN 9788484096412

Lluitadors quotidians aborda la crisi del franquisme i la Transició des de l'òptica i les estratègies de lluita de les classes populars del Montsià. Una comarca de la Catalunya rural on, sota una calma només aparent, l'antifranquisme va saber desenvolupar estratègies resistents i opositores capaces de llençar un seriós desafiament als representants del règim en l'àmbit local. El llibre atén d'una manera destacada les lluites laborals i polítiques de la pagesia en el Sindicat Vertical, l'activisme cívic i lúdic creador d'una cultura contrahegemònica que potenciaria l'acció unitària de l'antifranquisme mitjançant la creació d'espais segurs allunyats dels escenaris principals de la lluita de classes. Després de l'obertura del procés constituent el leitmotiv de l'antifranquisme seria la gestió i domini de les corporacions locals, objectiu no culminat fins abril de 1979, moment en que tanca l'estudi. Per últim, s'hi reflexiona sobre les xarxes de corrupteles que haurien sobreviscut al canvi polític i sobre les que creixerien els nous partits governants.